“En hora punta, després d’una llarga jornada laboral al tren de tornada a la llar. Persones apinyades i rostres cansats, anodins pel mòbil i dissociats de l’entorn i de la realitat”. Miniatura ampliada al màxim d’una goteta d’aigua de pluja, que reflectando l’interior del vagó recorre la superfície de vidre de la finestra del tren en moviment, empesa per la velocitat del comboi després d’una refrescant tempesta d’estiu.

Registra la naturalesa els deliris i alienacions humanes?