Originari familiarment de Bordils (Gironès), dona inici a la seva carrera artística l’any 1924 publicant il·lustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent il·lustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J. Rodríguez Grahit.

Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A. Galí, al FAD i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera, realitzant des d’aleshores diverses exposicions individuals i col·lectives tant a Catalunya com als Estats Units.

Afermà la seva reputació com a pintor i es caracteritzà per una visió fugaç i lleugera del paisatge i més sovint de la marina; hom ha relacionat el seu estil amb el fauvisme d’un Dufy.