“Al tren de curta distància, les persones pugen i baixen renovant-se en el vagó els viatgers. Rostres diferents, que no s’adonen de qui està al seu costat. Ningú mira per la finestra del comboi ni veuen el cel. Només mirant per la finestra s’obren portes per a percebre el que esdevé en l’entorn”. Al tren en moviment, mirant per la finestra la interacció dels cristalls dels núvols amb la llum del sol, creant una doble fantasia de l’astre rei, reflectint els seus efluvis en el seu sosias.

¿Existeix la noosfera i els Influxos simbòlics en el psiquisme terrestre?