Estem davant no només d’una exposició; és una revisió íntima i madura dels paisatges pintats a l’oli de Josep M. Mejan realitzada en el bienni 2023 – 2025.

Fidels al seu batec mediterrani, aquestes obres conserven l’essència lluminosa i vitalista de sempre, però revelen també una nova serenor, una mirada més despullada i essencial, nascuda d’un procés profund de depuració pictòrica i vital.

Mejan torna a visitar els seus paisatges com qui torna a un lloc estimat amb més saviesa. Refina el gest, conté la pinzellada i deixa que sigui la llum, aquesta llum neta, suggerent i autèntica, qui parli en silenci. L’aire, com diu l’escriptora Carme Riera, s’hi esmuny entre fulles i horitzons, i els colors blancs, blaus, ocres i verds hi respiren com si fossin emocions.

 Aquests paisatges, verges i civilitzats alhora, no necessiten figures humanes per parlar-nos de nosaltres. Són espais interiors projectats sobre la tela: llocs on el silenci i la llum es donen la mà. Cada quadre és una meditació sobre el temps, la natura i la memòria.

Amb Evolució 23 – 25, Mejan no trenca amb el passat, sinó que el continua, el purifica i l’estima. És un poeta de l’aire i de la llum, i aquí ens regala una nova versió de la seva veu més madura, més essencial, més seva que mai.