Erosió i ofici proposa una mirada sobre la creació com un acte de relació íntima amb la matèria. És una exposició sobre la bellesa del procés, sobre la fragilitat que esdevé força i sobre la manera com el gest humà — quan és ofici, quan és amb respecte— pot donar nova vida a materials mil·lenaris.

Aquesta exposició convida l’espectador a gaudir del material i de les formes, tant abstractes com figuratives i a descobrir-ne la bellesa un cop transformades per la mà de l’artista. La pedra, la fusta i el ferro, un cop treballats, revelen volums, textures i presències, que dialoguen entre allò que és reconeixible i allò que només es pot intuir.

Més enllà de la contemplació formal, l’exposició busca provocar una relació personal amb les obres: que cada espectador pugui establir el seu propi diàleg amb les escultures, des de la sensibilitat, l’experiència i l’imaginari propi. Les peces no ofereixen una lectura única, sinó que s’obren com paisatges interiors on perdre’s, sentir i connectar amb l’emoció i el silenci de la matèria.