L’obra pictòrica de Joan Duran deriva, d’una banda, de la tradició de l’expressionisme abstracte nord-americà, en què la tela, concebuda com a espai il·limitat, no revela una imatge sinó un esdeveniment que transcorre en el temps. D’altra banda, entronca amb el protagonisme matèric propi de l’informalisme. Ambdós corrents convergeixen per afirmar el subjecte i entendre la pintura com una afirmació i defensa de la veritat del gest.

El sublim és present en els espais pintats de Duran, però lluny de la concepció romàntica, s’entén com un esdeveniment en el límit del que es pot expressar, com la forma en què allò transcendent es materialitza.

En les seves teles es barregen elements aquàtics i vegetals, transcendits en dotar-los d’un sentit d’immensitat: l’aigua com a origen, vida, profunditat i abisme. La seva pintura pot entendre’s com un intent de transmetre vida a la superfície i abocar-hi bellesa. Una bellesa vinculada a la visió i al buit entès com a plenitud, propera a la meditació plàstica oriental: replegament i exteriorització que fa visible allò inexplicable.

Les seves obres transmeten serenitat i retorn a l’essència. El quadre esdevé un espai de sedimentació de sensacions i visions, una celebració de la vida que projecta un vitalisme dinàmic, on, des del rerefons abstracte, emergeix l’anhel del concret.
Pots veure la seva obra a: joanduran501.com

WORKS