“A Jesús Ramos el quadre se li fa petit. Aquest rectangle de fusta que usa com a llenç representa sovint espais geogràfics de grans dimensions comprimits en la seva representació cartogràfica.

A cop d’ull podríem pensar que es tracta d’una senzilla pintura abstracta que es deu a la seva pròpia autonomia i que respon a l’art per l’art. Però no és així. Si observem bé la superfície d’aquestes cartografies, en què domina l’ocre i el blau, sovint amaguen una retícula que estructura l’espai físic del quadre, encara que el que s’hi representa no guardi una relació directa amb aquesta xarxa reticular.

Els blaus són emboirats, els ocres i grocs són atmosfèrics i les retícules estructuren interiorment un contrapunt al moviment gestual que determina aquestes cartografies generalment zenitals. És el contrast entre un element dinàmic i un d’estàtic.

El que caracteritza aquestes pintures és l’organicisme, la volguda riquesa textural de la superfície que acaba donant a la pintura un gruix amb nombrosos matisos. Aquest aspecte brut, orgànic, de la seva pintura, és el que li dóna la riquesa de tons de color sovint amagats. Embrutar, rascar, treure els colors que hi ha al dessota de la darrera capa és com un descobriment arqueològic, que vol el seu temps”.

Text de Pilar Parcerisas

EXPOSICIONS