En aquesta peça evocadora, els objectes quotidians es transformen, transcendint els seus significats ordinaris per crear una narrativa reimaginada. Al centre de la composició hi ha unes tisores blaves, la seva forma familiar juxtaposada amb un martell ocre a sota, totes dues eines recontextualitzades en un estat d’animació suspesa.

Per compensar aquests elements hi ha un tros de cartró blau reconvertit en un ressò artístic de la seva vida passada. Al voltant d’aquests objectes hi ha guixades intencionades, que creen formes circulars que insinuen moviment i continuïtat.

Les lletres ‘a’, ‘b’ i ‘c’ conviden subtilment l’espectador a considerar una seqüència, potser una pista per desenredar la narrativa d’allò quotidià convertit en extraordinari.