“Després d’un dia de caminada, la pluja gal·lesa acompanya en la pujada d’un verd pujol amb un vent xiulador i tossut. Les pedres monolítiques ens observen qual testimonis d’uns altres temps. S’aixequen del sòl com a soldats que custodien la sendera que porta al tresor amagat al final de l’altell, rient-se picardiosament quan els impermeables són aixecats per l’enèrgica ventolera”. Petita bombolla emergida d’un llac remot a Gal·les amb vent i pluja, vestint-la amb filtre de colors primaris i lluminosos.

Vigilants de micromons?